ELS MILLORS TAPS DE SURO

El suro en transporta a la cultura i artesanía Mediterrània.
La cerimònia de destapar una ampolla de vi o de cava  es un ritual, té un sentit màgic i ancestral.

Durant els mesos d’estiu l’escorça se separa facilment del tronc de l’Alsina Surera. Aquest procés necesita una mà d’obra experta i molt quallificada per no danyar l’arbre. Un cop retirat el suro de l’arbre, aquest es regenera i  l’escorça torna a créixer .
Les millors  escorces son seleccionades  i serán les que  passaran  a la producción dels taps.

El suro passa  per un parell de  procesos  de bullida per tal d’augmentar la flexibilitat i eliminar qualsevol microorganisme.
Després al assecament i estabilització i per últim les planxes de suro es tallen a tires, i tot seguit es fan els taps que seràn clasificats per categories.
Als seleccionats se’ls aplica un tractament amb suavitzants i parafina que facilitarà la col.locació i extracció a l’ampolla.

 Les comarques gironines tenen fama de produir un dels tresors industrials millor conservats del món: els taps.
El nord-est de Catalunya va dominar la producció mundial de taps de suro durant més de 180 anys, des de voltants de 1750 fins a 1936. Aquesta hegemonia va afrontar durant la primera dècada del segle XX (de 1900 a 1913) una forta competència de països com Alemanya, els EUA o Suècia, els quals havien desenvolupat un alt nivell de mecanització que desafiava la presència gironina als mercats internacionals. No va ser fins després de la guerra civil espanyola que el país cridat a ser el nou líder del sector del suro, Portugal, va posar les bases per acostar-se amb els anys als nivells catalans en la dita producció tapera de qualitat.